Itinerari Sergi Mas

Mascarada de mossos: vivaç simulacre, diversió i disbauxa, fervorosa farsa rural de mels desitjades.

La jove amorosa, generosa, compassiva al proïsme, duu almoina de blats al paner, corol·les oloroses.

Se trata de un edificio plurifamiliar con varios locales comerciales en los bajos, ubicado en medio del pueblo de Sant Julià de Lòria. Fue construido en 1950, como lo indica la piedra clave del arco de la puerta de entrada con las iniciales RB, que corresponden al promotor de la obra.

La fachada principal, orientada hacia el oeste, está revestida de piedra de granito. Los sillares se disponen en general en forma de nido de abeja, pero en algunas zonas esta disposición no está tan clara, ya que los sillares son bastante irregulares. A pesar de ello, como es habitual, los sillares están muy bien tallados en los ángulos y alrededor de las aperturas. Las fachadas tienen una composición bastante simétrica y muchas aperturas, entre las cuales destacan las del último piso, hechas con ladrillos a vista. Los dinteles están dovelados y sólo se ha utilizado el típico arco de medio punto sobre la puerta de entrada. Es interesante el juego creado en la fachada principal gracias a la mezcla de granito y ladrillo a vista.

Se trata de un edificio plurifamiliar con varios locales comerciales en los bajos, ubicado en medio del pueblo de Sant Julià de Lòria. Fue construido en 1950, como lo indica la piedra clave del arco de la puerta de entrada con las iniciales RB, que corresponden al promotor de la obra.

La fachada principal, orientada hacia el oeste, está revestida de piedra de granito. Los sillares se disponen en general en forma de nido de abeja, pero en algunas zonas esta disposición no está tan clara, ya que los sillares son bastante irregulares. A pesar de ello, como es habitual, los sillares están muy bien tallados en los ángulos y alrededor de las aperturas. Las fachadas tienen una composición bastante simétrica y muchas aperturas, entre las cuales destacan las del último piso, hechas con ladrillos a vista. Los dinteles están dovelados y sólo se ha utilizado el típico arco de medio punto sobre la puerta de entrada. Es interesante el juego creado en la fachada principal gracias a la mezcla de granito y ladrillo a vista.

Ceràmica i senyalització

Sergi Mas (Barcelona, 1930), després de l’aprenentatge a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la seva ciutat natal, en l’etapa d’escultor tallista al Poble Espanyol de Montjuïc, rep formació al taller de ceramistes de Josep Roig i Ginestós. Posteriorment, ja establert a Andorra, desenvolupa a un nivell superior procediments tècnics per tal d’assolir un llenguatge més personal i una major expressivitat, tant en la composició com en els motius centrals i en els detalls. Funda la societat Ceràmiques d’Andorra, ensenya aquesta disciplina, primer a la rectoria de Sant Julià de Lòria, i a continuació a l’Escola d’Art del Comú de Sant Julià de Lòria, i crea, en solitari o bé en col·laboració amb Maria Canalís, Roger Mas i Carmen Mialdea, peces ceràmiques amb motius basats sovint en la cultura popular, en relats llegendaris, reals o inventats, i en l’exteriorització de la vida passada i present a l’entorn proper, que decoren temples, hotels, edificis de pisos, fonts, escoles i farmàcies, i senyalitzen cases, places i carrers del Principat.

Plafó de ceràmica

Escultura i relleu

Sergi Mas, artista de brillant trajectòria nascut a Barcelona l’any 1930, modela i esculpeix amb la destresa de l’ofici après a consciència a l’Escola de la Llotja de la Ciutat Comtal durant la postguerra. De jove col·labora amb escultors catalans de renom com ara Frederic Marès i Josep Maria Subirachs. Es basa en la influència noucentista, però afegeix progressivament a les representacions realistes elements subtils i enriquidors. En establir-se a Andorra, el 1957, continua evolucionant i sumant el talent i l’enginy a la dedicació apassionada i minuciosa a emprar la pedra, el bronze o l’estuc en la producció amb gran sentit narratiu i poètic d’obres, majoritàriament d’encàrrec per part d’institucions i particulars, en les quals deixa un empremta pròpia, ubicades en espais exteriors i interiors visitables del Principat, de formats diversos, com ara estàtues, baixos relleus, fonts monumentals, esgrafiats i fins i tot gegants i capgrossos, sempre conjugant el seu geni creador i imaginatiu amb el llenguatge propi de cada material.

Escultura en pedra