Itinerari Sergi Mas

Mascarada de mossos: vivaç simulacre, diversió i disbauxa, fervorosa farsa rural de mels desitjades.

La jove amorosa, generosa, compassiva al proïsme, duu almoina de blats al paner, corol·les oloroses.

Descripció: El plafó identifica l’edifici i està emmarcat. Representa el Carnaval d’Encamp, amb l’ossa i l’església de Sant Miquel de la Mosquera al fons. Els personatges estan situats en una perspectiva que fa avançar la narració dels fets des del primer pla. Hi apareixen, entre d’altres, la mestressa muntada en un cavall, la minyona dalt d’un ruc i els dallaires.

Ubicació: Façana de l’edifici Cal Pere, av. de François Mitterrand, 92-94.

Coordenades GPS: 42.534309N 1.586609E

Any de realització: 1984

Tècnica: A la corda seca, ceràmica esmaltada al forn.

Materials: Rajola refractària i esmalts

Mides: 110 x 180 cm.

Temàtica: Costumista

Encàrrec: Treball encarregat per l’arquitecte, el senyor Reza Kani.

Projecte: Construcció de l’edifici Cal Pere

Descripció:  Escultura de cos sencer de santa Eulàlia

Ubicació: A l’interior de l’església de Santa Eulàlia, carrer Mossèn Ermengol.

Coordenades GPS: 42.534757N 1.576734E

Any de realització: 1989

Materials: Pedra sorrenca

Mides: 22 x 22 x 73 cm.

Temàtica: Religiosa i popular

Estil: Basat en l’estil escultòric del moviment noucentista. Cal destacar la calidesa del gest i el treball detallista i fidedigne del cistell i dels pans.

Encàrrec: Església parroquial d’Encamp, mossèn Josep.

Projecte: Amb motiu de la reforma de l’església per part de l’estudi MBM Arquitectes, Sergi Mas va rebre l’encàrrec del rector de fer una escultura en pedra de santa Eulàlia, que en un principi havia de situar-se a l’altar.

Propietat: Església parroquial d’Encamp

Curiositats:  A l’hora de representar la figura femenina i sobretot rostres femenins, Sergi Mas s’inspirava i utilitzava de model la seva dona, Maria Canalís. Aquest recurs queda ben palès en el rostre de santa Eulàlia.

Al llarg de la seva trajectòria artística, Sergi Mas ha col·laborat sovint amb artesans com ara fusters i ferrers, en aquest cas un picapedrer d’Artesa de Segre. Allà van aconseguir un bloc de pedra sorrenca que antigament havia format part del pont de pedra del riu Segre. Aquesta pedra es caracteritza pel fet de tenir poques vetes i ser relativament tendra a l’hora d’esculpir-la. Va ser l’artista mateix qui, a cops de cisell, primerament va desbastar el bloc per després, amb eines més precises, arribar fins a l’últim detall.

La figura porta uns pans perquè en aquest cas l’artista va voler representar la santa Eulàlia patrona de Barcelona, que va obrar el miracle de convertir pans en flors per tal d’amagar un acte de caritat.

Ceràmica i senyalització

Sergi Mas (Barcelona, 1930), després de l’aprenentatge a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la seva ciutat natal, en l’etapa d’escultor tallista al Poble Espanyol de Montjuïc, rep formació al taller de ceramistes de Josep Roig i Ginestós. Posteriorment, ja establert a Andorra, desenvolupa a un nivell superior procediments tècnics per tal d’assolir un llenguatge més personal i una major expressivitat, tant en la composició com en els motius centrals i en els detalls. Funda la societat Ceràmiques d’Andorra, ensenya aquesta disciplina, primer a la rectoria de Sant Julià de Lòria, i a continuació a l’Escola d’Art del Comú de Sant Julià de Lòria, i crea, en solitari o bé en col·laboració amb Maria Canalís, Roger Mas i Carmen Mialdea, peces ceràmiques amb motius basats sovint en la cultura popular, en relats llegendaris, reals o inventats, i en l’exteriorització de la vida passada i present a l’entorn proper, que decoren temples, hotels, edificis de pisos, fonts, escoles i farmàcies, i senyalitzen cases, places i carrers del Principat.

Plafó de ceràmica

Escultura i relleu

Sergi Mas, artista de brillant trajectòria nascut a Barcelona l’any 1930, modela i esculpeix amb la destresa de l’ofici après a consciència a l’Escola de la Llotja de la Ciutat Comtal durant la postguerra. De jove col·labora amb escultors catalans de renom com ara Frederic Marès i Josep Maria Subirachs. Es basa en la influència noucentista, però afegeix progressivament a les representacions realistes elements subtils i enriquidors. En establir-se a Andorra, el 1957, continua evolucionant i sumant el talent i l’enginy a la dedicació apassionada i minuciosa a emprar la pedra, el bronze o l’estuc en la producció amb gran sentit narratiu i poètic d’obres, majoritàriament d’encàrrec per part d’institucions i particulars, en les quals deixa un empremta pròpia, ubicades en espais exteriors i interiors visitables del Principat, de formats diversos, com ara estàtues, baixos relleus, fonts monumentals, esgrafiats i fins i tot gegants i capgrossos, sempre conjugant el seu geni creador i imaginatiu amb el llenguatge propi de cada material.

Escultura en pedra