La Ruta del Ferro a Andorra forma part de l'itinerari transfronterer Ruta del Ferro als Pirineus, que inclou instal·lacions de Catalunya, Aquitània, Arieja, Guipúscoa i Biscaia. A Andorra, l’itinerari convida a descobrir els recursos vinculats amb el procés de l'obtenció, la transformació i la comercialització del ferro. Els punts d'interès repartits pel territori permeten descobrir una de les activitats econòmiques més importants que es van desenvolupar a Andorra des de principis del segle XVII fins a finals del segle XIX: mines, carboneres, hàbitat miner i siderúrgic i fargues són alguns exemples dels punts de l’itinerari.
Des de la Farga Rossell es pot seguir i descobrir altres indrets relacionats amb el món del ferro: la mina de Llorts, el camí dels traginers amb un itinerari escultòric que homenatja els homes de ferro, la Casa d’Areny-Plandolit –casa d'un dels propietaris de fargues més importants– o bé els productes manufacturats de les ferreries andorranes, com els que es poden observar a l'església de Sant Martí de la Cortinada.
La Ruta del Ferro a Andorra és un itinerari cultural pensat per ser descobert de forma lliure, en l'ordre que es desitgi, i es pot fer tot o només una part. En cas que es recorri íntegrament, es necessita transport particular. El recorregut total és d’uns 10 quilòmetres des de la Farga Rossell, a la Massana, fins a la mina de Llorts.
Per visitar la Ruta del Ferro en família de forma divertida i entretinguda per als més menuts es pot adquirir la motxilla pedagògica La ruta del ferro a l'esquena. En venda a la Farga Rossell, a l'Oficina de Turisme d'Ordino i a la mina de Llorts per 18 euros (motxilla amb dos llibres d'activitats i tot el material necessari per fer-les) o, si ho prefereixes, pots descarregar-te els llibres adjunts en format digital:
Senderisme per la Ruta del ferro
Elements que el conformen
La Farga Rossell
Casa d'Areny-Plandolit
Església de Sant Martí de la Cortinada
Camí dels Traginers / Itinerari dels Homes de Ferro
Mina de Llorts
La Farga Rossell és un dels testimonis més ben conservats dels Pirineus de la indústria del ferro. La farga es va aixecar entre els anys 1842 i 1846 i va funcionar fins al 1876.
Residència de l’única família noble que va viure a Andorra, envoltada d’uns luxes i costums que no eren habituals en les valls andorranes.
Església romànica del segle XII amb ampliacions dels segles XVII i XVIII que conté alguns elements de ferro fabricats a les fargues del país.
Al tram visitable de la mina de Llorts (30 metres) s’explica el procés d’evolució i transformació del ferro, des de la prospecció i l’extracció del mineral fins que es prepara i elabora a la Farga Rossell.
‘Família Jordino’, de Rachid Khimoune (Deucazeville, 1953)
«Cada any per celebrar el Nadal es retroben set persones. Venen de diferents llocs del món, però són de la mateixa família: els Jordino. Germà, germana, cosí, cosina? És a partir dels motlles del terra urbà fets a diverses ciutats que han nascut aquestes escultures que jo anomeno “els extraterrestres” perquè han estat extretes de la terra. Jeanne ve de Sant Petersburg, Aeyko de Tòquio, Felipe de Mèxic, Richard de Londres, Izis del Caire, Jean-Baptiste de Mònaco i Titi de París. Una història lliga aquests set personatges. Us convido a deixar volar la vostra imaginació i inventar aquesta història. Com deia el poeta: “Tot comença aquí baix i acaba més enllà.”.»
Família Jordino, de Rachid Khimoune (Deucazeville, 1953)
‘Gran carro de ferro i pic’, de Jordi Casamajor (Sant Julià de Lòria, 1971)
«El Gran carro de ferro i pic vol significar i representar la unió de dos elements arrelats i íntimament lligats al món de la metal·lúrgia i la mineria:
- el pic, com a element clau i indispensable per extreure el ferro de les vetes de la mina; element fonamental, simbòlic, portador de tota la força que ell mateix representa;
- el carro, que representa l’esforç del transport, el símbol del camí en si mateix. El carro transporta el ferro a la farga per ser transformat.
Aquests dos elements reals i alhora representatius del camí del ferro s’uneixen creant una sola imatge plàstica, un únic símbol en la meva escultura.»
‘Gran carro de ferro i pic’, de Jordi Casamajor (Sant Julià de Lòria, 1971)
«El Gran carro de ferro i pic vol significar i representar la unió de dos elements arrelats i íntimament lligats al món de la metal·lúrgia i la mineria:
- el pic, com a element clau i indispensable per extreure el ferro de les vetes de la mina; element fonamental, simbòlic, portador de tota la força que ell mateix representa;
- el carro, que representa l’esforç del transport, el símbol del camí en si mateix. El carro transporta el ferro a la farga per ser transformat.
Aquests dos elements reals i alhora representatius del camí del ferro s’uneixen creant una sola imatge plàstica, un únic símbol en la meva escultura.»
‘Terra, ferro, aigua i foc’, de Satoru Sato (Niyagi, 1945)
«La meva relació amb l’art és d’ordre constructivista i ambiental, consegüentment, amb un lligam directe amb la natura. M’agrada l’esperit dels jardins japonesos, com ara el temple de Ryo-Anji, a Kyoto, on els elements combreguen amb el silenci. De la mateixa manera, la natura salvatge de la muntanya andorrana irradia una gran força silenciosa. L’aigua, l’arbre, el sol, la lluna, el vent, la fauna hi mantenen un diàleg sense fi, on es dibuixa la fusió del passat, el present i el futur. El meu objectiu és fondre’ls en un espai universal.»
Terra, ferro, aigua i foc, de Satoru Sato (Niyagi, 1945)
‘L’home-de-ferro-talp-que-camina’, de Guy de Rougemont (París, 1935)
«Sortit de les entranyes de la terra, “l’home de ferro” camina entre els rocs on regalima aigua ferruginosa i les aigües clares del torrent de sota. Torna a sa casa, cruixit per un dia dedicat a l’extracció de mineral. Les àligues planen sobre la vall d’Ordino. No les veu. Camina com un talp. Han passat segles i segles. L’àliga escasseja. L’aigua ferruginosa continua oxidant les pedres del camí i les aigües del torrent encara són clares.
Les autoritats de la vall han demanat a l’escultor que pensi en “l’home-de-ferro-talp-que-camina”. Ell el protegirà, li evitarà de caure al torrent que baixa al fons del barranc: tramarà una llarga cortina d'acer corten l'oxidació de la qual s’harmonitzarà amb la dels rocs. D’una llargada de 12 metres i de 3 metres a la part més alta.
Retallada seguint una línia sinuosa, foradada per deixar-hi passar el vent envigorit de la vall d’Ordino, aquesta tapisseria de ferro guiarà “l’home-de-ferro-talp-que-camina” al llarg d’aquest perillós passatge. Li devíem tot això. Ha fet tant per la humanitat…»
L’home-de-ferro-talp-que-camina, de Guy de Rougemont (París, 1935)
‘Casa de la terra i del foc’, d’Alberto Carneiro (Sâo Mamede do Coronado, 1937 - Porto, 2017)
«A la Casa de la terra i del foc s’hi guarda la memòria futura dels homes de la vall d’Ordino que busquen ferro. Un cercle d’arbres, els bedolls, envolten la casa quadrada de murs aixecats amb pedres de la terra, una construcció ancestral que enclou i palesa al centre el mineral de ferro transformat en material de triple cub.
És un mandala per als constructors d’aquest camí que ens porta al cor de la terra a la recerca dels secrets de la realització humana.
El disseny del mandala és sobre els sentits d’aquest paisatge profund. Així, el paisatge es reflecteix en el cercle d’arbres que abracen una casa quadrada sense teulat que s’obre en quatre passos cap al centre, on s’aixeca el triple cub, símbol de l’energia creadora de l’home agitat per les metamorfosis de la matèria; els moments en què pren la seva natura i la transforma per la consciència de ser art i vida.»
Casa de la terra i del foc, d’Alberto Carneiro (Sâo Mamede do Coronado, 1937 - Porto, 2017)
‘Endless’, de Mark Brusse (Alkmaar, 1937)
«La pregunta en resposta: “L’art, sortosament, no és raonable.” Així vaig respondre fa uns anys a la pregunta “què és l’art?”. Crec que el meu pont, amb aquests homes que hi fan rodolar una pedra pesant cap al riu, constitueix un bon exemple d’aquest “sortosament, no raonable”. Per contra, amb això encara no és art, però al cap i a la fi, l’art, què és?»
Endless, de Mark Brusse (Alkmaar, 1937)
Aquest tram correspon a unes restes de la xarxa viària bàsica de l’època moderna i constitueix un exemple de la importància dels camins de bast en aquell moment. Ordino, fins ben entrat el segle XIX, va mantenir unes estretes relacions d’intercanvi i de comunicació des de Tolosa fins a Tarragona gràcies als traginers.
El camí es pot fer des de la Cortinada, amb sortida davant de l’església de Sant Martí de la Cortinada, o a la inversa, des de la mina de Llorts.
La Ruta del Ferro és una passejada sense cap dificultat. Es recomana dur calçat còmode i a l’estiu portar barret i aigua: no hi trobareu fonts d’aigua potable.
Distàncies del recorregut:
- de la Cortinada a la mina de Llorts: 4,5 km
- de les escultures (camí dels traginers) a la mina de Llorts: 1,5 km
- d’Arans a la mina de Llorts: 2,5 km
La duració del recorregut pot oscil·lar entre 2 hores i mitja i 4 hores, segons el ritme i si es fan les activitats recomanades. Si es vol, tota la ruta es pot aprofitar en un dia sencer: hi ha una zona habilitada per fer pícnic.
Recordeu que el camí no és circular i que heu de tornar al mateix lloc on deixeu el cotxe. Si aneu amb dos vehicles, al llarg del recorregut trobareu diverses sortides: el poble de Llorts, la borda Vilaró, Arans, i la Cortinada.
Al llarg del camí es troben diverses escultures:
Ordino i La Massana
Farga Rossell
Tel.: (+ 376) 835 852
Central de reserves
Tel.: (+ 376) 839 760
Oficina de Turisme d’Ordino
Tel.: (+ 376) 878 173
Algunes de les infraestructures que configuren l’itinerari estan tancades en certes temporades de l’any i d’altres requereixen reserva prèvia obligatòria, per tant, us recomanem que us informeu dels horaris i dies d’obertura abans de la visita.
