Qui som

Andorra va viure una profunda transformació social i paisatgística durant la segona meitat del segle XX, un període durant el qual van sorgir molts tòpics, molt imprecisos, sobre un país amb una llarga i complexa història. Per conèixer-la només cal recórrer les seves valls i muntanyes i descobrir els seus petits museus, que des de diferents temàtiques expliquen la seva història i la de la seva societat.

La Llei 9/2003 del patrimoni cultural d’Andorra defineix els museus com a “institucions culturals permanents sense finalitat de lucre al servei de la societat i del seu desenvolupament, que reuneixen, adquireixen, conserven, investiguen, documenten i exhibeixen dades materials de l'ésser humà i del seu entorn i conjunts de béns culturals i naturals per a finalitat d'estudi, educació i gaudi” (article 33.1 de la Llei 9/2003, del 12 de juny).

Des de l’Àrea de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura es gestionen els equipaments museístics, monuments i esglésies obertes al públic amb la missió de garantir-ne la seva conservació, difusió, dinamització i atracció de visitants. Els Comuns i altres institucions privades s’ocupen de diversos equipaments culturals. Tots junts configuren la Taula de Museus, i els trobareu a Museus.ad.

De 1935 a 1955

El turisme de principis del segle XX va trobar en les valls andorranes un entorn acollidor, exòtic i tranquil, en un país on la infraestructura turística i els serveis eren encara pràcticament inexistents i la xarxa viària, deficient. El turisme venia atret per un paisatge verge, encara per descobrir.

L’oferta museística no existia, excepte una raresa: el Museu de Zoologia, que va funcionar entre els anys 1935 i 1955, situat a l’edifici que actualment acull l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino. El museu era privat; va ser fundat per Pau-Xavier d’Areny-Plandolit que, entre altres oficis i passions, era naturòleg i taxidermista. El museu andorrà posseïa una col·lecció d’animals dissecats (elefants, girafes, lleons, serps, etcètera), però, per problemes econòmics, la col·lecció va ser venuda al Museu de Zoologia de Barcelona. De l’equipament, només en queden documents fotogràfics que ens aporten una idea sobre la col·lecció i l’exposició que acollia, presentada com una mena de galeria de curiositats.

 

De 1955 al final de la dècada de 1980

Aquesta segona etapa es caracteritza per l’anomenat turisme de masses, íntimament lligat al fenomen comercial i a la millora generalitzada de les comunicacions i dels serveis.

És una etapa en què hi ha una obertura cultural d’Andorra cap a l’exterior. Les primeres generacions d’andorrans universitaris encapçalen un sorgiment de la cultura andorrana. És durant aquestes dècades prodigioses que es gesten i es materialitzen diversos projectes museogràfics i que es crea el Departament de Patrimoni Artístic Nacional. En aquesta etapa s’executen tres grans projectes:

  • La Casa Museu d’Areny-Plandolit. La casa i la finca del baró i síndic Guillem d’Areny-Plandolit (1822-1876), situades al cor del poble d’Ordino, van ser venudes al Consell General l’any 1972. La casa pairal disposa d’uns espais característics d’una família adinerada, burgesa, en possessió d’un títol nobiliari i propietària d’una de les fargues d’Andorra. La casa es va restaurar i condicionar per mostrar una forma de vida molt concreta i poc corrent: la vida burgesa amb reminiscències senyorials a les valls altes pirinenques entre els anys 1700 i 1900. El museu està obert des de l’any 1985.

 

  • El Museu Postal. L’origen de l’equipament es remunta a una exposició sobre la història dels correus a Andorra, feta l’any 1982, quan es va creure oportú que el tema fos exposat d’una manera permanent. Una comissió formada per representants del Govern i dels serveis de correus espanyols i francesos va dissenyar el primer museu, que es va emplaçar al cap de casa de l’edifici de la Casa de la Vall, seu del parlament andorrà. El petit museu mostrava el sistema de fabricació dels segells, els segells andorrans emesos des de 1860 i altres materials presents en les imatges gravades als segells. També s’hi podia veure una petita sala dedicada a la numismàtica, on s’exposava una col·lecció de monedes emeses per la vegueria episcopal. El primer Museu Postal es va desmuntar l’any 1991, arran del treball endegat per a l’elaboració de la Constitució del Principat d’Andorra, i el 1998 va tornar a obrir a Ordino, a l’edifici de l’Era del Raser. El Museu Postal n’ocupava dos plantes, però des de l’any 2017 només ocupa la planta superior, ja que la inferior està dedicada a exposicions temporals. La col·lecció de segells s’està digitalitzant.

 

  • El Museu Nacional de l’Automòbil. La idea d’obrir un equipament cultural dedicat a la història de l’automòbil es va gestar arran de les negociacions entre col·leccionistes de vehicles antics i la Conselleria d’Educació i Cultura. El Museu Nacional de l’Automòbil es va inaugurar l’any 1987 a Encamp, amb una concepció museològica que consisteix en una simple exposició de fons de col·leccionistes, amb un centenar de vehicles fabricats des de l’any 1894 fins a finals del segle xx, una cinquantena de motos i un centenar de bicicletes. La col·lecció és una de les més importants d’Europa.

 

Des del final de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat

A partir del final de la dècada dels anys vuitanta i, sobretot, a partir de 1994, la Conselleria d’Educació i Cultura, nodrida per una generació d’andorrans universitaris, redefineix, amb el pòsit rebut, una nova política museològica i museogràfica. Proliferen les publicacions i es fan les primeres exposicions temporals sobre temes pròpiament patrimonials: Andorra arqueològica (1985), Andorra medieval (1988), Joies de la prehistòria (1992), Seure a taula (1995), etcètera. Totes les exposicions van obtenir un gran ressò mediàtic i un nombre de visites de la ciutadania d’Andorra que no s’havia assolit mai. Així, amb aquestes exposicions i amb altres polítiques patrimonials, es va intensificar el gust pel patrimoni i la necessitat d’incrementar aquestes iniciatives.

En aquest moment, s’inicia una transformació de la política cultural a Andorra, atès que la comunitat es transformava a un ritme vertiginós.

L’any 1986, Andorra entra a l’ICOM (Consell Internacional dels Museus) i es genera una reflexió sobre quin és el paper que han de tenir els museus al país pirinenc, tenint en compte que són una de les formes més vives per explicar, interpretar i conservar el patrimoni cultural i la història d’una comunitat.

Una altra infraestructura oberta, que de forma més o menys habitual es podia visitar des de feia anys, era la Casa de la Vall, aleshores encara seu del Consell General. L’any 1990, la Conselleria d’Educació i Cultura va formar guies per oferir gratuïtament la visita de la seu parlamentària.

A partir de l’any 1994, es creen les bases del sistema museístic andorrà, que es configura com una xarxa dels museus existents, distribuïts per tot el territori, com a antenes integrades dins d’unes temàtiques generals, per tal de compaginar tant els continguts com els discursos i de no duplicar-los.

Aquest sistema permet treballar les temàtiques, en alguns casos en forma d’itineraris lligats a un tronc comú aglutinador i que haurà de concretar-se en una infraestructura més gran: el Museu Nacional d’Andorra.

Actualment, els museus i monuments de la xarxa oberts al públic són els següents:

  • Casa de la Vall. Edifici construït per a la família Busquets, segons l’escut de la porta, el 1580. L’antic Consell de la Terra el va comprar el 1702 per traslladar-hi les seves activitats. L’estructura de la casa segueix els paràmetres de les masies catalanes amb reminiscències senyorials. L’any 1962 va ser restaurada i se li va donar l’aspecte actual. La planta baixa acull l’antic Tribunal de Corts, i a la primera planta hi ha l’antiga sala de sessions del Consell General, que va funcionar fins a l’obertura de la nova seu parlamentària, l’any 2011.

 

  • Santuari de Meritxell. Tot un símbol per al país. L’actual santuari, obra de l’arquitecte Ricard Bofill, es va inaugurar l’any 1976, després de l’incendi que el 1972 va destruir l’església original. L’antiga capella va ser rehabilitada l’any 1994 per acollir l’exposició permanent Meritxell memòria, en què les imatges dels records, dels aplecs, de les cerimònies i dels objectes conviuen per transmetre un llegat viu en la memòria col·lectiva del poble andorrà.

 

  • Museu Postal. La sala, ubicada a l’edifici de l’Era del Raser d’Ordino, explica la història del sistema de correus andorrà i com es van instal·lar els sistemes postals francès i espanyol.

 

  • Casa Rull de Sispony. L’any 2000 s’inaugura la museïtzació de l’edifici, una casa rica del segle xvii, sense luxes, però que representa la societat tradicional andorrana, en què el concepte de família i de patrimoni esdevé l’element principal de l’organització social. El museu disposa d’un espai de tallers per a escolars, una sala polivalent en què es projecta un audiovisual i una petita botiga.

 

  • Farga Rossell. L’any 2003 s’inaugura el Centre d’Interpretació del Ferro, que és la reconstrucció de l’antiga farga de la família Rossell, aixecada entre els anys 1842 i 1846 i que va funcionar fins al 1876. S’hi explica el procés de transformació del mineral de ferro en lingots i la seva comercialització posterior als mercats catalans. La visita inclou un espectacle multimèdia a l’antiga carbonera, dos audiovisuals didàctics a la zona del taller, una visita a les instal·lacions hidràuliques i l’opció d’una demostració del martinet. La instal·lació forma part de la Ruta del Ferro dels Pirineus i de l’Itinerari del Patrimoni Industrial del Consell d’Europa.

 

  • Espai Columba. Inaugurat l’any 2019, l’equipament cultural té com a missió custodiar, conservar i presentar les pintures murals originals de l’absis de l’església de Santa Coloma, del segle xii, i diversos objectes litúrgics provinents de les esglésies andorranes. La majoria dels objectes s’han recuperat del Centre d’Interpretació Andorra Romànica, que es va obrir l’any 2006 al poble de Pal i es va tancar l’any 2019, amb l’obertura de l’Espai Columba. La visita al museu es complementa amb la de l’església de Santa Coloma, on es gaudeix d’una projecció en sistema de videomapatge que recrea l’interior original de l’església i mostra el seu aspecte aproximat al segle XII.

 

  • Casa d’Areny-Plandolit. La casa familiar de la nissaga Areny-Plandolit es va obrir com a museu l’any 1985, i mostra com vivia una família burgesa amb reminiscències senyorials a les valls altes pirinenques entre els anys 1700 i 1900.

 

  • Museu Nacional de l’Automòbil. Inaugurat l’any 1987, amb un centenar de vehicles de fons privats, mostra una museografia antiquada en un edifici que no està adaptat a les necessitats d’un museu. El Ministeri de Cultura ja ha adjudicat el projecte guanyador del nou museu, que també es construirà a Encamp, davant de l’històric Hotel Rosaleda, seu actual del Ministeri. La important col·lecció de bicicletes es traslladarà al futur Museu de la Bicicleta que prepara el Comú d’Andorra la Vella. 

Paral·lelament, també s’ha anat desplegant una xarxa de museus comunals i de gestió privada, i altres de gestió mixta, que constitueixen una àmplia oferta cultural.

  • Casa Cristo. En funcionament des de 1995, mostra la forma de vida de les famílies més senzilles. La casa museu transporta el visitant a l’Andorra de finals del segle xix i començaments del xx, i, més concretament, a l’estrat humil de la societat d’aquell temps, una família de pagesos. La gestiona el Comú d’Encamp.

 

  • Museu de la Miniatura. De propietat privada, des de 1996 acull microminiatures elaborades amb materials nobles, com l’or i el platí, a més de materials més comuns, com paper, llavors de fruites o grans d’arròs, creades a mà per Nicolai Siadristy.

 

  • Fàbrica Reig. Oberta l’any 2003 amb el nom de Museu del Tabac, Antiga Fàbrica Reig, és una infraestructura privada que parla sobre els processos de treball que requereix el tabac, la seva manufactura i la seva comercialització posterior. La fàbrica Reig va funcionar de 1909 a 1957. A més, compta amb un ampli espai per a exposicions temporals de qualitat.

 

  • Museu del Perfum. L’espai privat Museu del Perfum − Fundació Júlia Bonet, l’any 2004, recull les històries i sensacions de milers d’essències de totes les èpoques; un equipament que sorgeix arran de l’activitat i el col·leccionisme de la seva fundadora.

 

  • Museu de la Moto. També conegut com a Museu de les Dues Rodes, va obrir l’any 2005 davant de l’església de Sant Joan de Caselles. L’equipament està dedicat exclusivament al món de la motocicleta i també està constituït per diverses col·leccions privades. El Comú de Canillo en prepara el trasllat a l’edifici del Telecabina.

 

  • Centre d’Art d’Escaldes-Engordany. L’històric edifici aixecat pels monjos de Montserrat acull des del 2005 una àmplia col·lecció de maquetes d’art romànic i la col·lecció d’escultures de Josep Viladomat. El CAEE també disposa d’una dinàmica sala d’exposicions temporals i ofereix una programació cultural amb activitats per a tot tipus de públic. El gestiona el Comú d’Escaldes-Engordany.

 

  • Museu Sacre de Santa Eulàlia. Està ubicat en un edifici annex a l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Encamp. L’espai acull diversos objectes litúrgics, alguns de trobats durant les obres de remodelació de l’església. El gestiona el Comú d’Encamp.

 

  • Centre de Natura de la Cortinada. Des del 2007, l’equipament, situat a la masoveria de la casa Rossell de la Cortinada, acull l’exposició permanent sobre la formació dels Pirineus i els fenòmens climatològics que han modelat el paisatge andorrà, i la fauna i flora del país. De gestió mixta (del Govern i el Comú d’Ordino), se’n prepara el trasllat a Ordino.

 

  • MW Museu de l’Electricitat. L’espai es va inaugurar l’any 2009 amb la voluntat de transmetre coneixements i apropar a tots els visitants la història de l’electricitat a Andorra. L’equipament està situat a la planta baixa de l’edifici de la central hidroelèctrica de Forces Elèctriques d’Andor­ra (FEDA), que va entrar en funcionament l’any 1934 (quan encara era FHASA). També acull exposicions temporals.

 

  • Jaciment de la Margineda. Obert l’estiu del 2012, mostra el resultat de sis campanyes d’excavacions, que han posat al descobert un dels jaciments medievals més importants documentats a Andorra. Obre a l’estiu i és propietat de Molines Patrimonis.

 

  • Mina de Llorts. La mina de ferro de Llorts ens permet descobrir el treball de la siderúrgia al Principat d’Andorra entre els segles XVII i XIX, període en què aquesta activitat va ser una de les principals fonts d’ingressos del país. Actualment, la mina està oberta al públic durant la temporada d’estiu, i la gestiona el Comú d’Ordino.

 

  • Mola i serradora de cal Pal. Situades a la Cortinada, a la vora del riu, són un clar exemple del passat actiu de la vall d’Ordino. Daten de finals del segle xvi i principis del segle XVII, i van deixar de funcionar als voltants dels anys seixanta del segle XX. Formaven part de les propietats de cal Pal. Obren al públic només a l’estiu i les gestiona el Comú d’Ordino.

 

  • Centre d’Interpretació del Comapedrosa. Inaugurat a Arinsal l’any 2015, l’equipament del Comú de la Massana ofereix una visió sobre la flora, la fauna i la geomorfologia del Parc Natural del Comapedrosa a través de rètols explicatius. També disposa d’un audiovisual que mostra l’evolució del parc a través de les estacions de l’any i diversos recorreguts per fer excursions.

 

  • Museu Carmen Thyssen Andorra. Inaugurat el març del 2017, a la planta baixa de l’històric Hostal Valira, el museu munta exposicions temporals anuals que es nodreixen de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, una de les col·leccions privades més importants del món. El gestiona la Fundació Museu Andorra, integrada per la família Thyssen-Bornemisza, el Govern d’Andorra i el Comú d’Escaldes-Engordany.

 

  • Cal Pal de la Cortinada. La casa, documentada des de 1347, ha estat restaurada per la propietat (família Reig) i l’octubre del 2018 va obrir com a espai sociocultural. Cal Pal acull exposicions temporals, la primera de les quals ha estat Primera pedra, de Jordi Fulla (1967-2019), dedicada a la pedra seca.

 

  • Museu La Massana Còmic − Joan Pieras. L’any 2019, el Comú de la Massana va potenciar i millorar aquest espai dedicat al còmic, que des de fa 23 anys acull el Saló La Massana Còmic. Gestionat per l’Associació Andorrana del Còmic, la Il·lustració i l’Animació, té com a objectiu preservar i promocionar l’important fons gràfic i bibliogràfic que conserva i organitzar exposicions temporals, tallers i activitats sobre el còmic, la il·lustració i l’animació.

La xarxa de museus és el reflex de la vida de la comunitat. Els museus d’Andorra són museus del seu temps, que s’ocupen de la interpretació del territori i dels factors que en condicionen la identitat i el sentiment de pertànyer a una comunitat que ha viscut una gran transformació des dels anys cinquanta del segle xx.

El patrimoni cultural constitueix un dels testimonis principals de la història, la identitat i la creativitat d'un país. És un deure essencial de la societat i dels poders públics preservar aquesta riquesa col·lectiva i transmetre-la en les millors condicions a les generacions futures.

 

 

Per a garantir aquest fi, existeix la següent legislació que regula el marc cultural andorrà:

 

Article 34 de la Constitució del Principat d'Andorra

"L'Estat ha de garantir la conservació, la promoció i la difusió del patrimoni històric, cultural i artístic."

 

Llei 9/2003, del patrimoni cultural d'Andorra

https://www.bopa.ad/bopa/015055/Pagines/2F8D6.aspx

 

Llei 15/2014, de modificació de la Llei 9/2003, del patrimoni cultural d'Andorra

https://www.bopa.ad/bopa/026051/Pagines/lo26051004.aspx

 

El Consell assessor del patrimoni cultural, és l'òrgan consultiu del Govern en les matèries relacionades amb el patrimoni cultural.

https://www.cultura.ad/consell-assessor-del-patrimoni-cultural

 

Adhesió i signatura de múltiples convenis i tractats internacionals sobre el tema.

https://www.exteriors.ad/ca/tractats-i-acords-internacionals

Pla estratègic dels museus d’Andorra 2017-2023

El Pla estratègic dels museus d'Andorra 2017-2023 té com a objectiu analitzar la situació present, i proposa una sèrie de mesures a curt i mitjà termini per als museus del Principat gestionats pel Govern. El Pla dels Museus preveu diverses línies d’acció per contribuir al fet que aquestes instal·lacions es transformin en elements vertebradors de polítiques de desenvolupament cultural i esdevinguin equipaments turístics que col·laborin en l’atracció de visitants al territori, ofereixin un relat de qualitat i fidelitzin un públic amb interès per la cultura.

 

Pla estratègic dels museus d'Andorra 2017-2023

Les conclusions de l’estudi realitzat serveixen de punt de partida d’altres plans operatius específics, com, per exemple, l’anàlisi de les col·leccions (públiques i privades), la previsió de despeses i d’inversions en els pròxims anys, l’estudi d’aplicació d’un futur Museu Nacional o un pla de gestió integral del patrimoni cultural, la suma dels quals completarà la visió general que ordenarà el panorama museístic i patrimonial d’Andorra. També té com a objectiu augmentar l’impacte cultural i econòmic que els museus andorrans tenen sobre la població i el turisme d’Andorra.

El Pla estratègic s’alinea amb les polítiques culturals del Ministeri de Cultura, i preveu preservar, incrementar i garantir l’accés a les col·leccions nacionals i optimitzar els recursos humans dels museus, així com millorar les capacitats tècniques i professionals dels seus treballadors per garantir un servei i una difusió de qualitat, per afavorir una gestió autònoma.

El document també inclou la consideració d’ampliar el finançament dels museus, tant per al desenvolupament de les accions del Pla com per al seu manteniment posterior, i per desplegar i incorporar les noves tecnologies tant en el discurs com en la gestió dels museus. A més, també incideix en la necessitat d’impulsar i fomentar el paper educatiu dels museus i de reforçar-ne la presència dins els programes curriculars i educatius.

Les accions també ofereixen mesures per vetllar per la difusió i la promoció dels museus a curt, mitjà i llarg termini. El Pla preveu establir normatives davant la creació de nous museus, per a la seguretat i la conservació de les col·leccions i per a la dotació del personal necessari per desenvolupar les línies d’acció, i oferir així continuïtat a l’evolució de futurs plans estratègics.

En conclusió, el Pla estratègic dels museus d’Andorra fa una sèrie de propòsits d’aplicació entre el 2017 i el 2023, unes accions prioritzades i ordenades en el temps que requereixen l’esforç i el compromís ferm entre els agents polítics i culturals que hi intervenen. Aquests propòsits passen per: l’actualització dels discursos i la creació de noves narratives; el replantejament de la presentació de les noves col·leccions museogràfiques; una estratègia digital integral; el plantejament d’uns museus catalitzadors de nous productes culturals; una estratègia de visites; donar continuïtat a l’avaluació del públic; el desplegament d’un reglament de museus; la professionalització dels serveis; el desenvolupament de projectes de col·laboració internacional, i, finalment, el plantejament conceptual d’un futur Museu Nacional.

Museus Nacionals d'Andorra

MM_2019_OK_DEF.pdf

Guia Cultura

Guia_cultura_ES.pdf

Guia_cultura_EN.pdf

Guia_cultura_FR.pdf

Casa d'Areny-Plandolit

Plandolit Catala.pdf

Plandolit Castella.pdf

Plandolit Angles.pdf

Plandolit Frances.pdf

Conjunt Històric de Meritxell

Meritxell_Cat.pdf

Meritxell_Esp.pdf

Meritxell_Eng.pdf

Meritxell_Fra.pdf

Ruta del ferro: llibre guia

RutaFerro_Guia_Cat.pdf

RutaFerro_Guia_Fra.pdf

Ruta del ferro: activitats

RutaFerro_Act_Cat.pdf

RutaFerro_Act_Fra2.pdf

La farga Rossell

FargaRossell_CAT.pdf

FargaRossell_ESP.pdf

FargaRossell_ANG.pdf

FargaRossell_FRA.pdf

Bus turístic Andorra - 4 idiomes

Bus_Turistic_Andorra.pdf

Un altra mirada és possible:

AltraMirada.pdf

Pla Estratègic dels Museus d'Andorra

Pla_Museus.pdf

Benvingudes a casa vostra!

Benvingudes_Casa_Vostra.pdf

Santa Coloma: els origen - videomapatge

Llibret_videomapatge.pdf

Ruta del Ferro als Pirineus

Ruta_ferro_Pirineus.pdf

Tràmits

 

Adscripció al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil

El requisit mínim perquè un vehicle pugui aspirar a ser adscrit al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil és que sigui antic, és a dir, ha de tenir una antiguitat igual o superior a 25 anys a comptar del moment de la matriculació. Si no se’n sap l’antiguitat, cal agafar la data de la primera matriculació o, si no hi és, la data en què el tipus o la variant corresponent es va deixar de fabricar.

 

Vehicles amb documentació andorrana

El propietari del vehicle ha de lliurar la sol·licitud dadscripció al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil, al Servei de Tràmits del Govern, acompanyada dels documents següents:

  • Una fotografia de cada costat del vehicle en format físic, de 10 x 15 cm (quatre en el cas dels cotxes i dos en el cas de les motos).
  • Un dossier amb les singularitats del vehicle, si escau.
  • El certificat de la revisió de l’ITV vigent, si el té.
  • Un cop revisada la sol·licitud pel Departament de Patrimoni Cultural, se cita el propietari perquè la Comissió Tècnica del Museu Nacional de l’Automòbil, que es reuneix un dia al mes, exceptuant el mes d’agost, faci una inspecció ocular del vehicle. [Nota: només se citarà per a la inspecció ocular els vehicles per als quals s’hagi entrat la sol·licitud a tràmit abans del divendres anterior a la data de reunió de la Comissió.]
  • Un cop avaluat si el vehicle és apte o no per ser adscrit al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil, seguint els criteris establerts per la Comissió Tècnica, el sol·licitant ha de recollir la resolució que acredita el vehicle com a integrant del Fons del Museu Nacional de l’Automòbil, dins del termini d’una setmana a comptar de la data de la dita inspecció, al Servei de Tràmits del Govern.

 

 

Vehicles dimportació de menys de 25 anys de sèrie limitada

En el cas de vehicles d’importació que no tinguin més de 25 anys, s’ha d’adjuntar:

  • La fitxa tècnica del vehicle o el permís de circulació.
  • El certificat original del fabricant que acrediti que el vehicle correspon a una sèrie limitada d’unitats.
  • Un dossier que descrigui les singularitats històriques i tècniques del model amb els documents que ho acreditin (per exemple: sèrie limitada, models exclusius o de difusió limitada, vehicle d’un personatge rellevant, participació en algun esdeveniment de transcendència històrica, etcètera).
  • En cas de vehicles de competició, cal aportar un dossier amb el palmarès o les participacions en competicions amb els documents que ho acreditin. El propietari podrà recollir la resolució que acredita el vehicle com a integrant del Fons del Museu Nacional de l’Automòbil al Servei de Tràmits del Govern.

 

 

Criteris davaluació de la Comissió Tècnica aplicats als vehicles que aspiren a formar part del Fons del Museu Nacional de lAutomòbil

  1. L’estat de conservació ha de ser excel·lent. Cal distingir, en aquest sentit, entre un vehicle vell i ben conservat i un vehicle en perfecte estat de motor, de carrosseria, de tapisseria, d’interiors, d’accessoris i de funcionament, a punt per ser exposat en un museu. Es consideren vehicles de museu els vehicles que, tot i no estar inclosos en la categoria de vehicles antics, tenen unes característiques mecàniques, estètiques, tècniques, artístiques, històriques, de producció o altres d’assimilables que fan que tinguin un valor, a l’efecte d’exposició, assimilable al dels vehicles antics (Llei del Codi de la circulació, del 10 d'abril de 1999, article 1.48).
  1. Autenticitat. Les peces constitutives dels vehicles han d’haver estat fabricades en el període de producció normal del tipus o la variant de què es tracti. Pel que fa als recanvis, a excepció dels elements fungibles substituïts per reproduccions o equivalències efectuades amb posterioritat al període de producció normal, han d’estar inequívocament identificats. En cas que hi hagi hagut modificacions en l’estructura o els components, la Comissió Tècnica valorarà l’adscripció del vehicle al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil.
  1. Vehicles històrics d’Andorra. Vehicles que formen part de l’evolució històrica d’Andorra. Poden ser inclosos en lInventari general de béns mobles del patrimoni cultural dAndorra.
  1. Vehicles singulars. Vehicles que tenen un interès especial per a Andorra, vinculats a un esdeveniment de transcendència històrica per haver pertangut a alguna personalitat rellevant o per haver intervingut en algun esdeveniment de transcendència històrica, o que formin part d’una sèrie d’escassesa manifesta o que tinguin interès per qualsevol altra circumstància rellevant: tècnica, artística, històrica, de producció o una altra d’assimilable que faci que tinguin un valor, a l’efecte d’exposició, assimilable al dels vehicles antics (Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, article 1.48).

 

Drets i obligacions

Els vehicles acceptats per la Comissió Tècnica i adscrits al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil estan subjectes als drets i les obligacions següents:

 

Drets

  • Gaudir d’una freqüència biennal per a la inspecció tècnica de vehicles, a partir de l'any següent de l'adscripció al Fons, d'acord amb l’article 167.7, apartat G, del Codi de la circulació.

 

Obligacions

  • El Ministeri de Cultura o el Departament de Patrimoni Cultural pot requerir el vehicle inscrit al Fons per exposar-lo al museu, en exposicions o en actes relacionats amb el Museu Nacional de l’Automòbil o el Departament de Patrimoni Cultural, i de mutu acord amb el propietari s’establiran els períodes i les assegurances per a l’exposició.
  • En cas d’exportació o canvi de nom del vehicle, el propietari n’ha d’informar el Departament de Patrimoni Cultural.

Per a més informació consulteu la fitxa tècnica d’adscripció al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil.

 

Sol·licitud de fotografies

 

Lloguer d'espais

Formacions

 
Curs dhabilitació dinformador turístic

El Curs de guies culturals va néixer com una formació adreçada a les persones que volien treballar de guia cultural als museus i monuments d’Andorra durant la temporada d’estiu. La formació combina les classes teòriques amb les classes pràctiques per dotar els assistents dels coneixements mínims que els permetin desenvolupar aquesta tasca amb les millors garanties.

Des de l’any 2018, el Curs de guies culturals s’integra en el Curs d’habilitació d’informador turístic d’Andorra, i s’ha aprofitat aquest fet per fer evolucionar el curs ampliant-ne els continguts i oferint una visió global i integradora de l’oferta turística d’Andorra, entre altres aspectes.

El curs es compon de vuit mòduls (que es poden fer per separat):

  • Mòdul 1: Les bones pràctiques professionals: el saber, el saber fer i el saber estar d’un informador turístic.
  • Mòdul 2: El turisme a Andorra.
  • Mòdul 3: El patrimoni cultural a Andorra (corresponent al Curs de guies culturals).
  • Mòdul 4: El patrimoni natural a Andorra.
  • Mòdul 5: L’oferta i els productes turístics d’Andorra.
  • Mòdul 6: Disseny d’itineraris específics.
  • Mòdul 7: Tècniques de comunicació i dinamització de grups turístics.
  • Mòdul 8: Curs de primers auxilis.

 

Més informació 

Persones que han obtingut el certificat del Curs d'habilitació d'informador turístic

 

Treballa amb nosaltres

Vols formar part de l’equip de l’Àrea de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra?

Estigues atent/a a les convocatòries que es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).

Consulta quina formació es requereix per accedir a les ofertes de feina de l’Àrea.

Si vols rebre periòdicament tota la informació de l’Àrea de Museus i Monuments, incloses les ofertes de treball, subscriu-te al nostre butlletí.