Aquesta ruta guiada artística té com a objectiu reivindicar l'art barroc i donar-li la visibilitat que se li ha negat per part de comissaris d'exposicions, directors de grans museus i teòrics de l'art. La ruta comença a l'exterior de l'església parroquial d'Ordino, es desenvolupa pel centre d'Ordino i acaba a la capella del Museu Casa d'Areny-Plandolit.
Davant de l'admiració que propicia l'art romànic, el barroc passa molt sovint a un segon pla.
D'altra banda, però, la producció artística barroca a Andorra destaca pel seu bon estat de conservació en comparació amb l'art romànic que va sortir més mal parat: substituït per aquest primer, es va tapar, arrencar, reemplaçar... Efectivament, a partir de mitjan segle XVII, el barroc representa una nova exaltació artística a les Valls d'Andorra, símbol d'una renovada vitalitat de l'Església catòlica i del papat. Aporta noves formulacions, materials més sumptuosos, formes més complexes i imatges impactants i fascinants.
Les visites, per a grups especials, es poden reservar escrivint un correu electrònic a reservesmuseus@govern.ad.
Elements que el conformen
Introducció
Església de Sant Corneli i Sant Cebrià
Les capelles familiars privades: Casa Rossell
Les capelles familiars privades: Museu Casa d’Areny-Plandolit
Encara que ens pugui recordar a una edificació romànica, la primera referència documental que tenim de l'església actual data del 1575. Al segle XVIII es va modificar el nombre de capelles i al XIX es va refer part del campanar i la nau.
Ens trobem, doncs, davant d'un edifici del romànic d'inèrcia, però a l'interior del temple, hi trobem reixes de ferro, mobiliari litúrgic i capelles amb retaules d'estil barroc.
A l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià conservem cinc retaules barrocs que decoren l'absis i les capelles laterals. Són de fusta policromada i, la majoria, de petites dimensions, d'autors no identificats.
Com es pot apreciar observant els retaules, el barroc reforçava la utilització de les imatges i els programes venien predeterminats, establerts i estandarditzats fent que les temàtiques fossin molt comunes arreu d'Andorra i Catalunya. S'hi mostren escenes i personatges com el martiri i la passió de Crist, Déu Pare, els arcàngels Miquel i Gabriel, sants clàssics (Pere, Pau) però també sants nous, promoguts després de Trento que, lluny dels perills d'idolatria, eren útils per a la predicació i la litúrgia.
La família Areny eren pagesos grassos que posseïen una vasta extensió de terres i nombrosos caps de bestiar.
Les aliances matrimonials dels Areny van portar la família a tenir d’un títol de noblesa i convertir la casa pairal d’Ordino en una veritable casa noble amb la construcció d’una capella i d’una biblioteca.
La capella privada ens mostra la profunda religiositat de la família. Dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, trobem a més una altra advocació de la Mare de Déu, la del Carme, representada en una pintura barroca d’una gran qualitat, datada del segle XVIII, de pintor anònim.
En ella hi veiem dos frares franciscans agenollats, un paisatge que serveix per donar profunditat a l’obra i la Mare de Déu del Carme amb el nen Jesús a la falda.
Al distribuido que ens porta a la capella, sobre l’envà, hi trobem un retrat de sant Ermengol, amb una rica capa pluvial i el bàcul episcopal, datat de mitjan segle XVII i atribuït al pintor Jeroni d’Herèdia, el mestre d’Ansalonga.
El mestre d’Ansalonga era un pintor expert i amb capacitat per crear rostres d’una gran expressivitat i uns personatges solemnes i versemblants.
Algunes cases de famílies adinerades tenien capelles. Per constuir una capella a més dels recursos necessaris, calia un permís de l’Església. Les edificacions eren consagrades com a autèntiques ambaixades del cel a la Terra i, com a tals, havien de quedar vertebrades en l’autoritat eclesiàstica.
A Ordino, la primera capella privada que es construeix és la de la Casa Rossell. L’any 1779 el bisbe d’Urgell va donar permís per construir el temple i un any més tard ja el va consagrar.
Aquesta capella de petites dimensions i d’una sola nau està dedicada a Nostra Senyora de la Immaculada Concepció. Es de planta rectangular orientada al nord-est, amb una petita sagristia adossada. A més, disposa d’un cor des d’on s’accedeix a un passatge que comunica la casa amb la capella.
A l’interior, s’hi troba una imatge de la Immaculada Concepció. Es considera una de les peces artístiques més destacades del barroc andorrà i està feta per un artista anònim cap a mitjan segle XVIII.
El context europeu de la Contrareforma és clau per entendre l'art barroc.
La Contrareforma és la resposta per part del papat a la Reforma protestant de Martí Luter, plasmada principalment durant el concili de Trento: clergues, teòlegs, bisbes i arquebisbes es reuneixen per definir la doctrina catòlica, refermar el poder del Papa i condemnar els reformistes protestants. En l'art, la Contrareforma catòlica suposa un reforç de l'ús de les imatges, qüestionades pels protestants, i s'executen obres cada cop més exuberants, farcides, carregades, daurades...
A Andorra, com arreu, la religiositat i les pràctiques devotes queden marcades per les directrius generades per l'Església. Tanmateix, a Andorra, el barroc es desenvolupa a partir de mitjan segle XVII, un segle més tard que la resta de territoris, en un moment de certa efervescència econòmica i demogràfica.
Aquí no trobarem grans edificacions, s'abraça l'estil a partir de retaules, reixes de ferro, objectes litúrgic... de qualitat humil adaptada al context rural del país on predomina la repetició en comptes de la creativitat.
