Cet itinéraire historique guide a pour objectif présenter différents épisodes de l’histoire d’Andorre. La visite commence par l’église Saint-Jean de Sispony, puis par le chemin de la Closa et se termine au niveau du musée Casa Rull, dans la rue principale.
Sispony est un village de la paroisse de la Massana, situé à 1.360 mètres d’altitude, qui dispose de Quart et est peuplé d’environ mil habitants. À Sispony vivent ensemble des témoins de l’économie de quasi-subsistance sur laquelle se basait l’Andorre, l’agriculture et l’élevage. Les constructions modernes, avec une esthétique attentionnée et pseudo-traditionnelle sont celles d’un village dortoir, presque sans vie ni âme, qui ont avalé les terrasses et les prés.
Les visites peuvent se réserver par courrier électronique à reservesmuseus@govern.ad
Éléments de l’itinéraire
Introducció
Església de Sant Corneli i Sant Cebrià
Les capelles familiars privades: Casa Rossell
Hôtel Oros
Algunes cases de famílies adinerades tenien capelles. Per constuir una capella a més dels recursos necessaris, calia un permís de l’Església. Les edificacions eren consagrades com a autèntiques ambaixades del cel a la Terra i, com a tals, havien de quedar vertebrades en l’autoritat eclesiàstica.
A Ordino, la primera capella privada que es construeix és la de la Casa Rossell. L’any 1779 el bisbe d’Urgell va donar permís per construir el temple i un any més tard ja el va consagrar.
Aquesta capella de petites dimensions i d’una sola nau està dedicada a Nostra Senyora de la Immaculada Concepció. Es de planta rectangular orientada al nord-est, amb una petita sagristia adossada. A més, disposa d’un cor des d’on s’accedeix a un passatge que comunica la casa amb la capella.
A l’interior, s’hi troba una imatge de la Immaculada Concepció. Es considera una de les peces artístiques més destacades del barroc andorrà i està feta per un artista anònim cap a mitjan segle XVIII.
La família Areny eren pagesos grassos que posseïen una vasta extensió de terres i nombrosos caps de bestiar.
Les aliances matrimonials dels Areny van portar la família a tenir d’un títol de noblesa i convertir la casa pairal d’Ordino en una veritable casa noble amb la construcció d’una capella i d’una biblioteca.
La capella privada ens mostra la profunda religiositat de la família. Dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, trobem a més una altra advocació de la Mare de Déu, la del Carme, representada en una pintura barroca d’una gran qualitat, datada del segle XVIII, de pintor anònim.
En ella hi veiem dos frares franciscans agenollats, un paisatge que serveix per donar profunditat a l’obra i la Mare de Déu del Carme amb el nen Jesús a la falda.
Al distribuido que ens porta a la capella, sobre l’envà, hi trobem un retrat de sant Ermengol, amb una rica capa pluvial i el bàcul episcopal, datat de mitjan segle XVII i atribuït al pintor Jeroni d’Herèdia, el mestre d’Ansalonga.
El mestre d’Ansalonga era un pintor expert i amb capacitat per crear rostres d’una gran expressivitat i uns personatges solemnes i versemblants.
Encara que ens pugui recordar a una edificació romànica, la primera referència documental que tenim de l'església actual data del 1575. Al segle XVIII es va modificar el nombre de capelles i al XIX es va refer part del campanar i la nau.
Ens trobem, doncs, davant d'un edifici del romànic d'inèrcia, però a l'interior del temple, hi trobem reixes de ferro, mobiliari litúrgic i capelles amb retaules d'estil barroc.
A l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià conservem cinc retaules barrocs que decoren l'absis i les capelles laterals. Són de fusta policromada i, la majoria, de petites dimensions, d'autors no identificats.
Com es pot apreciar observant els retaules, el barroc reforçava la utilització de les imatges i els programes venien predeterminats, establerts i estandarditzats fent que les temàtiques fossin molt comunes arreu d'Andorra i Catalunya. S'hi mostren escenes i personatges com el martiri i la passió de Crist, Déu Pare, els arcàngels Miquel i Gabriel, sants clàssics (Pere, Pau) però també sants nous, promoguts després de Trento que, lluny dels perills d'idolatria, eren útils per a la predicació i la litúrgia.
El context europeu de la Contrareforma és clau per entendre l'art barroc.
La Contrareforma és la resposta per part del papat a la Reforma protestant de Martí Luter, plasmada principalment durant el concili de Trento: clergues, teòlegs, bisbes i arquebisbes es reuneixen per definir la doctrina catòlica, refermar el poder del Papa i condemnar els reformistes protestants. En l'art, la Contrareforma catòlica suposa un reforç de l'ús de les imatges, qüestionades pels protestants, i s'executen obres cada cop més exuberants, farcides, carregades, daurades...
A Andorra, com arreu, la religiositat i les pràctiques devotes queden marcades per les directrius generades per l'Església. Tanmateix, a Andorra, el barroc es desenvolupa a partir de mitjan segle XVII, un segle més tard que la resta de territoris, en un moment de certa efervescència econòmica i demogràfica.
Aquí no trobarem grans edificacions, s'abraça l'estil a partir de retaules, reixes de ferro, objectes litúrgic... de qualitat humil adaptada al context rural del país on predomina la repetició en comptes de la creativitat.
