The object of this tour is to present different episodes of Andorra’s history.

The tour starts in front of Saint John’s church, continues through la Closa’s path and ends in front of Casa Rull’s museum.

Sispony is a town situated in the parish of La Massana, located at 1.360 meters,  it has a Quart (collaboration agreement between the local council and the Quart of La Massana) and more or less a thousand inhabitants.

Sispony holds coexistent testimonies of the old Andorran way of life which was based on an almost subsistence agricultural and livestock economy. The modern architecture of a pseudo-traditional aesthetic, doesn’t change the fact that they are still constructions of a dormitory town almost without life or soul which have devoured the meadows.

 

The tours, only for special groups, can be booked writing an e-mail at  reservesmuseus@govern.ad.

Elements of the itinerary

Presentació i Sant Joan de Sispony

Sispony és un poble de la parròquia de la Massana, situat a 1.360 metres d’altitud, disposa de Quart i té més o menys un miler d’habitants. A Sispony hi conviuen testimonis de l’Andorra basada en una economia quasi de subsistència  i les construccions modernes que no deixen de ser construccions d’un poble dormitori.

 

L’església de Sispony està dedicada a sant Joan i és del segle XVII. És un exemple d’arquitectura barroca, possiblement aixecada sobre restes medievals.

L’església és de planta rectangular, amb la sagristia adossada al mur de ponent. La teulada presenta dos nivells diferents i un ràfec considerable que protegeix els murs de la pluja. La façana està orientada a llevant i hi trobem una porta d’accés coberta amb un arc de mig punt, sobre la qual hi ha un òcul.

Adossat a la façana trobem el campanar de torre, de planta quadrada i de cinc nivells d’alçària on  s’hi col·locaven les campanes per anunciar i comunicar. Als tres primers pisos presenta petites obertures d’espitllera i al quart pis, una finestra coberta amb arc de mig punt.  

a l'interior de l’església es conserva una talla d’època gòtica de sant Joan, força restaurada, i una talla barroca de la Mare de Déu. L’absis està totalment decorat amb pintures murals del segle XIX de Josep Oromí. 

Entre les dècades dels 50 i els 60 del segle passat, amb motiu de l’eixamplament del camí Coberts es va enderrocar la capella lateral que encara es conservava a la façana nord.

Cruïlla

El segle XX és com una cruïlla en la història d’Andorra, ja que es va abandonar progressivament un model de societat basat en les activitats agropecuàries per gestar la societat moderna.

Un moment clau en aquest camí són els conflictes bèl·lics del segle XX. Andorra, tot i ser un país neutral, va patir les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Va ser escenari de les rutes d’evasió i a més, vivia entre un bisbe franquista (Iglesias Navarri) i un veguer pronazi (Emile Lasmartes).

Els anys de conflicte van ser temps de misèria i contraban, però també d’oportunitats. De transportar mercaderies es va passar a ajudar persones. Alguns es van aprofitar, d’altres van participar activament en aquestes xarxes d’evasió per ajudar als fugitius del nazisme.

Els evadits s’hostatjaven en cases particulars i alguns hotels, però la seva presència no agradava ni als nazis ni a la dictadura franquista, i van exercir pressions per expulsar-los del país.

Els nazis no van envair el país però sí que hi van fer intervencions. Un d’aquests moments de tensió va tenir lloc a Sispony.

No tenim clar si en aquesta cruïlla hi va haver una intervenció directa de la Gestapo amb la detenció d’Eduard Molné, un xofer de les cadenes d’evasions, quan transportava quatre aviadors al seu vehicle. Tot i que falten detalls, els refugiats eren a Llorts. Molné els va recollir i els havia de portar a l’Hotel Palanques, on segurament havien de dormir i menjar. A l’hotel hi havia dos vehicles estacionats, amb homes vestits de negre. Molné es va adonar que eren membres de la Gestapo i va continuar fins a Sispony, on amb una maniobra brusca va permetre fugir als refugiats, però ell va caure en mans de la Gestapo.

Molné recorda que ell va entrar en una de les cel·les de Tolosa el 30 de setembre de 1943, i que s’hi va trobar set persones més. Tots vuit van sobreviure com van poder en un espai de poc més de sis metres quadrats El fet que el seu pare, Francesc Molné, hagués estat síndic general d’Andorra  va permetre que el seu cas s’estudiés amb un interès especial i un representant alemany es va desplaçar fins a Tolosa a mitjan d’octubre del 1943 i Molné va sortir de la presó per tornar cap a Andorra.

Eduard Molné va aconseguir salvar-se, però no tots els andorrans van ser tan afortunats.

Bruixes

El poder de l’Església es percep en la quotidianitat del poble, però també a l’hora de determinar la conducta de la gent, què està bé i què no. A partir d’aquest codi de comportament es decideix qui està fora de la comunitat: infidels, heretges, delinqüents, criminals... i bruixes.

A Andorra tenim testimonis de diversos judicis de bruixeria durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna (segles XV – XVII) i s’ha conservat documentació judicial que ajuda a entendre la cacera a aquestes dones.

Es conserven una seixantena de processos de bruixeria i documentació complementària generada abans de la sentència encara que la documentació conservada és fragmentària.

Normalment les dones acusades de bruixeria tenien poca xarxa, escàs patrimoni econòmic, una edat avançada... i mala reputació. Al llarg del procés eren turmentades i acusades d’infanticidi, emmetzinament...

A Sispony va haver-hi múltiples dones acusades de bruixeria:

  1. Pasquala Oriola, vídua casada a Àreu (Vall Ferrera). Fou assenyalada com a bruixa durant les corts de 1604, concretament en l’enquesta de testimonis contra Maria RibaJussana de Sispony. No es conserven les actes del seu procés, fet que ens impedeix saber si fou finalment detinguda i condemnada en aquella ocasió. Ref. arxivística: ANA, TC, 3068.
  2.  Maria Riba Jussana, de Sispony, fou assenyalada com a bruixa durant les corts de 1604. Es conserven únicament els testimonis de diversos veïns, però no la resta del procés, fet que ens impedeix saber si fou finalment detinguda i condemnada en aquella ocasió. Ref. arxivística: ANA, TC, 3068.
  3. Antònia Riba, àlies la Corneta, natural de Sispony, vídua de seixanta anys d’edat, habitant d’Ordino, on tenia casat un fill, fou detinguda i jutjada per bruixa l’any 1621. Malgrat haver estat assenyalada com a bruixa en la confessió coetània d’Àngela Borrellona, Antònia negaria tots els càrrecs imputats i seria finalment alliberada a finals d’octubre de 1621. Tanmateix, la Corneta de Sispony seria novament detinguda durant les corts de 1629. Ref. arxivística: ANA, TC, 3199.
pal.jpg
Cal Jubellà

Una de les cases tradicionals de Sispony és cal Jubellà una casa pairal de planta rectangular datada de 1875 actualment deshabitada.

En la història d’aquesta casa, un dels seus habitants va ser un dels tretze andorrans que van passar pels camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial. Estem parlant del cas de Francesc Mora Calvet, de cal Jubellà de Sispony (17 de setembre del 1912), el primer andorrà del qual, a dia d’avui, es té constància que va ser detingut pels nazis.

El 31 de gener de 1943, el destí li deparà una mala jugada en un ferrocarril. Ell venia de Tolosa amb un paraigua i res més. Havia de baixar a l’Ospitalet, però es va adormir al tren. Quan es va despertar, es va trobar a la Tour de Querol, on van pujar els nazis i el van detenir.

El seu primer destí va ser la presó de Perpinyà. Dies després el van portar a un altre centre d’internament a Compiègne on mesos més tard acabaria coincidint amb set andorrans més. Tots vuit havien estat detinguts per un presumpte delicte de col·laboració amb la Resistència francesa.

El 17 de gener del 1944, la seva situació encara va empitjorar. Els vuit andorrans van ser traslladats fins a Alemanya, fins a arribar al camp de concentració de Buchenwald. El 19 de gener de 1944, Francesc Mora hi va ingressar amb el número 404975, en la categoria de presoner polític.

El 22 de febrer del 1944, va ser traslladat al subcamp de Flossenbürg. Després, i acompanyat d’un altre andorrà, Pere Mandicó Vidal, més conegut com “el frare de Xicos”, va ser deportat al camp de Mauthausen-Gusen. 

En el moment que els aliats van començar a recuperar terreny, els nazis traslladaren ens presoners a peu fins a zones que consideraven més segures. Eren les denominades caravanes de la mort, a les quals només sobrevivien els més forts. 

Alguns dels seus companys van tenir la sort de sortir amb vida però al Francesc el van matar per culpa del seu estat físic i mai no es va recuperar el seu cos.

Casa Rull

La ruta acaba a Casa Rull, perquè aquesta casa museu ha estat escenari d’una pel·lícula que parla del país durant la Segona Guerra Mundial.

El film és El fred que crema, de Santi Trullenque, i està protagonitzada, entre altres actors, per Roger Casamajor. A la pel·lícula es presenta l'Andorra dels passadors i com les muntanyes andorranes es van omplir de refugiats, exiliats, evadits...

Guided tour for special groups only.

Sispony.

Més detalls

Tel.: (+376) 839 760

reservesmuseus@govern.ad