Casa Rossell

La capella i el colomer són els edificis més recents de tots els que conformen el nucli de les propietats familiars dels Rossell al poble d’Ordino. Les dos construccions, així com la galeria, estan destinades a ressaltar la importància i l’estatus de la família de cara al poble.

La capella és l’edifici més modern de tot el conjunt. L’any 1779, el bisbe d’Urgell va donar permís per construir el temple i el 1780 es va consagrar l’edifici. La capella, de petites dimensions, està dedicada a Nostra Senyora de la Immaculada Concepció, i a l’interior hi trobem una imatge, una de les peces artístiques més destacades del barroc andorrà, realitzada per un artista anònim cap a mitjan segle XVIII.

L’immoble ha patit moltes modificacions des que es va construir. Es tracta d’un edifici d’una sola nau, de planta rectangular i orientada al nord-est, amb una petita sagristia adossada a l’oest. A més, disposa d’un cor, probablement l’original, que des de dalt condueix a un passatge que comunica la casa principal amb la capella, sense necessitat de trepitjar el carrer.

Finalment, més tard de l’any 1890, es va construir un campanar de paret per a la capella de Casa Rossell.

L’última modificació va ser el canvi del soler (sòl) de fusta de la nau original pel de formigó que hi ha actualment.

Els colomers eren construccions destinades a la cria dels coloms, dels quals s’apreciava molt els excrements, la colomassa, que es feia servir com a adob; a més, aquests ocells també es podien menjar.

El fi arrebossat de les parets i les lloses que sobresurten de les obertures servien per protegir els coloms dels depredadors, com les serps i les rates.

Els colomers podien ser de diverses tipologies constructives, des d’una estança pròpia a la casa, fins a una construcció independent, en forma de torre, com el de la Casa Rossell.

El colomer era un símbol d’estatus que només es podien permetre les famílies amb més poder adquisitiu.

Des del pati, podem observar la façana principal de la casa, orientada al sud-est per aprofitar al màxim l’exposició solar; per això, és on trobem més finestres. A la planta baixa hi ha tres finestres protegides per reixes, mentre que als dos pisos superiors hi ha dos balconades amb baranes de ferro: tres finestres balconeres al primer pis i quatre al segon. La barana de ferro forjat de la balconada principal, amb les inicials familiars, va ser un element fabricat, molt probablement, a mitjan segle XVIII, coincidint amb el moment de màxima esplendor familiar, lligada estretament a la preindústria del ferro i a una conjuntura econòmica i política favorables.

El final de la Guerra de Successió va emparentar les monarquies hispànica i francesa; això va repercutir positivament en l’economia andorrana i va facilitar el lliure comerç amb els veïns. Els Rossell estaven vinculats a la indústria metal·lúrgica, com a mínim des de l’any 1619, quan eren copropietaris de la farga del Serrat amb els Areny-Plandolit. Més endavant, a mitjan segle XIX, Bonaventura Riba Calva es va casar amb Francisca Magdalena de Casa Rossell i va decidir construir la seva pròpia farga per incrementar el poder econòmic de la família: la farga Rossell (enllaç a la fitxa de la farga Rossell), a la Massana, que va funcionar de forma intermitent entre 1842 i 1876. L’any 1863, el va succeir el seu fill Joaquim Riba Fiter, que es va morir l’any 1867. Tot seguit, la Farga Rossell va passar a mans de la seva dona, Dolors Camarlot, i dels seus fills més grans, Maria Dolors i José, fins que va tancar l’any 1876.

A partir de mitjan segle XVII, els Rossell eren la segona casa més important de la parròquia d’Ordino, només per darrere de la casa d’Areny-Plandolit. A mesura que els Rossell augmentaven el seu patrimoni econòmic, també guanyaven rang social mitjançant les aliances matrimonials que buscaven a l’exterior de les Valls, sobretot amb membres de la burgesia benestant de les comarques pirinenques. La família també tenia cada vegada més pes en la política del país.

Quant al pati de Casa Rossell, es tracta d’un espai empedrat, tancat de cara a l’exterior, d’ús privat per a la família, que solia ser un lloc polivalent, i al voltant del qual s’estructuraven els volums que componien una casa i que s’utilitzava per dur a terme tot un seguit de tasques agrícoles i ramaderes, l’activitat econòmica principal de la família al llarg dels segles.

La part més plana del pati segurament va funcionar com a mallador durant una època: era l’espai on s’estenia la palla seca, i amb l’ajut de les mules que es feien circular pel damunt, es batia la palla per emmagatzemar-la a l’era gran i es recollia el gra per fer-ne farina. L’aspecte actual del pati correspon, probablement, al segle XIX o al principi del segle XX.

L’era gran consta de dos plantes, amb una funció molt concreta per a cadascuna: la planta baixa funcionava com a cort, on s’estabulava el bestiar de casa; la planta de dalt servia per emmagatzemar la palla, que un cop seca s’utilitzava per alimentar el bestiar durant els llargs mesos d’hivern, ja que la falta de pastura no permetia portar el bestiar a l’exterior. Hi destaca el gran gaial d’una sola obertura que ocupa tota l’amplada de la façana.

El treball de la terra i el bestiar van ser la principal font d’ingressos dels Rossell al llarg de la seva existència, encara que l’estructura de l’activitat va anar canviant a mesura que ho feien les demandes del mercat. Per exemple, entre els segles XVII i XX, la família va ser una gran productora de blat, que, principalment, destinava a la venda. L’any 1810, els Rossell tenien a Ordino més de 58 hectàrees per a la producció de blat.

Els canvis de l’activitat econòmica es constaten, sobretot, en la composició de la cabana ramadera. Al segle XVII, està formada, bàsicament, per ovelles (entre 2.000 i 5.000 caps de bestiar); al segle XVIII, s’hi introdueixen les mules, però les ovelles es mantenen; al segle XIX, el nombre d’ovelles es redueix i s’introdueix la cria d’equins; i finalment, a partir de finals del segle XIX, l’activitat ramadera se centra, pràcticament, en la cria i l’exportació de bovins.

Des del pati, també observem la galeria amb les finestres apuntades, un dels elements que més volen destacar l’estatus familiar. Sabem que el seu aspecte no és l’original, ja que en una foto d’Ordino del 1890, feta pel Centre Excursionista de Catalunya, es veu la galeria amb un aspecte molt diferent de l’actual. La nova aparença de la galeria, la que ens ha arribat fins a l’actualitat, es va produir en algun moment entre el 1890 i el 1930. De fet, les galeries no abunden a les cases d’Andorra, perquè és un tipus de construcció més adequada per als climes més càlids; tot i això, altres cases importants d’Andorra, com cal Guillem, d’Andorra la Vella, o cal Giberga, de l’Aldosa, també en tenen.

Aspecte del pati de l'era, espai multifuncional, on tenien lloc gran quantitat de tasques, sobretot relacionades amb les activitats agrícoles i ramaderes.

L'espai té una doble funcionalitat: al pis superior s'hi emmagatzema l'herba per alimentar el bestiar durant l'hivern, i al pis inferior, la cort, està destinat a estabular-hi animals.

Un gran espai diàfan que es destinava a emmagatzemar l'herba que servia d'aliment per al bestiar els mesos d'hivern. Actualment, és un espai multifuncional per a usos culturals.

Aquest edifici de quatre plantes estava destinat exclusivament a la cria de coloms, dels quals se n'aprofitava la colomassa (els excrements) per fertilitzar les terres agrícoles.

Aspecte actual de la capella particular dels Rossell, amb la Immaculada presidint el presbiteri.

Detall de la pica beneitera que hi ha a la capella particular dels Rossell.

Últim pis del colomer de torre; s'hi aprecien les obertures destinades a què els coloms puguin entrar i sortir lliurement de l'edifici, al qual sempre tornen, ja que hi tenen garantit l'aliment.

Aspecte de la capella particular dels Rosell, rematada per una espadanya, i just darrere seu, el colomer de torre de la família.

Una passejada pels jardins de la Casa Rossell, que abans eren part dels horts de la casa, ens porta fins a unes escales i cap al centre del poble d’Ordino. Des del carrer dels Cóms, podem apreciar l’esplèndida Casa Rossell, amb la singular galeria i la façana. Una última ullada per observar la casa pairal del segle XVII i el seu entorn, una mostra del poder que, al llarg de quatre segles, va tenir la família Rossell.

A l’interior de la casa (que no és visitable) hi ha diversos cellers a la planta baixa; al primer pis, un soler central, dormitoris d’alcova i la cuina; al segon pis, altres dormitoris i un parell de sales emprades com a desembaràs; i sota coberta hi ha unes golfes. Al nivell del cap de casa, des de l’exterior, s’observen orificis d’un colomer de façana.