Meritxell reneix

En el marc de la commemoració del 50è aniversari del Santuari de Meritxell, aquesta exposició fotogràfica convida a mirar el temple com un espai viu, on arquitectura, religiositat i vida quotidiana es troben. L’obra de Ricard Bofill s’hi presenta com una expressió de fe i, alhora, com un lloc de trobada col·lectiva, estretament vinculat als rituals, a les celebracions i als moments significatius del cicle de la vida.

Mitjançant les formes, la llum i el simbolisme, el recorregut proposa una mirada marcada per la nostàlgia i la memòria, per donar valor al paper del Santuari com a espai de comunitat, emoció i identitat compartida. Amb el pas del temps, aquest espai s’ha obert també a noves mirades i usos, vinculats al turisme cultural, integrant-se de manera natural en el paisatge simbòlic i social del país.

El Santuari de Meritxell, projectat per Ricard Bofill als anys setanta del segle xx, neix en un moment marcat per la pèrdua i la necessitat de reconstrucció. La nit del 8 de setembre de 1972, un incendi va destruir l’antic santuari romànic, un fet que va tenir un fort impacte emocional i simbòlic en la societat andorrana. La construcció del nou Santuari va ser, així, molt més que una resposta arquitectònica: va esdevenir una manera de repensar la fe, la memòria i la identitat col·lectiva.

Des que es va inaugurar, Meritxell s’ha consolidat com un espai central de la vida religiosa del país, però també com un lloc de trobada social i cultural. Al llarg dels anys, el Santuari ha acollit celebracions litúrgiques, festivitats populars, actes institucionals i vivències personals vinculades als moments més significatius del cicle de la vida, com el naixement, la pèrdua o la commemoració. En aquest context, la religiositat s’hi manifesta com una experiència viscuda i compartida, que combina dimensió espiritual, emoció i sentiment de pertinença.

El Santuari funciona també com un espai on es troben passat i present. La memòria de l’antic temple perdut conviu amb una arquitectura contemporània que obre el lloc a noves interpretacions i usos. Aquesta nostàlgia no es planteja com un límit, sinó com un impuls que permet projectar la memòria cap al futur i donar continuïtat al seu significat simbòlic.

Amb el pas del temps, Meritxell s’ha obert igualment a noves mirades vinculades al turisme cultural, integrant-se de manera natural en el paisatge social i simbòlic d’Andorra. En el marc del 50è aniversari del Santuari, aquesta exposició proposa un recorregut que posa l’accent en els usos, les vivències i els significats associats a l’espai, mostrant com Meritxell ha esdevingut un lloc clau en la construcció espiritual, cultural i identitària del país.