Per celebrar el 25è aniversari, l’any 1991 la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va organitzar un simposi d’escultura a l’aire lliure que va significar la instal·lació, en paisatges rurals i urbans, d’un conjunt d’escultures d’artistes de renom internacional i de gran interès artístic i paisatgístic. El lema del simposi va ser Monument de l’home, monument de la natura.

L’itinerari de les escultures contemporànies de la CASS fusiona art, contemporaneïtat i territori. Es fa lliurement, en una proposta d’escultures repartides per les set parròquies. El simposi va convidar set escultors de prestigi internacional, però un vuitè creador, el japonès Imaï, es trobava exposant al país i s’hi va afegir.

Recomanem als amants de l’art contemporani que visitin aquesta proposta juntament amb les escultures de la Ruta del ferro i altres elements escultòrics que trobem repartits per tot el territori, sobretot a la vall central d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

Elements que el conformen

Estructures autogeneradores

Estructures autogeneradores, de Jorge Dubon (Chiapas, 1934 – París, 2004)

Lloc pagà

Lloc pagà, de Michael Warren (Comtat de Wexford, 1950)

Tempesta en una tassa de te

Tempesta en una tassa de te, de Dennis Oppenheim (Washington, 1928 – Nova York, 2011)

Homenatge a Andorra

Homenatge a Andorra, de Toshimitsu Imaï (Kioto, 1928 – 2002)

Arcalís 91

Arcalís 91, de Mauro Staccioli (Volterra, 1937 – Milà,  2018)

Fisicromia per a Andorra

Fisicromia per a Andorra, de Carlos Cruz-Díez (Caracas, 1923)

Robot en suspensió

Robot en suspensió, de Paul Van Hoeydonck (Anvers, 1925)

Pep, Iu, Ton, Meritxell, Romà, Anna, Pau, Carles, Eugènia... i els altres

Pep, Iu, Ton, Meritxell, Romà, Anna, Pau, Carles, Eugènia... i els altres, d’Erik Dietman  (Jönköping, 1937 – París, 2002)

Pep, Iu, Ton, Meritxell, Romà, Anna, Pau, Carles, Eugènia... i els altres

‘Pep, Iu, Ton, Meritxell, Romà, Anna, Pau, Carles, Eugènia... i els altres’, d’Erik Dietman  (Jönköping, 1937-París, 2002)

Aquesta obra es transforma amb el pas de les hores, dels dies, i de les estacions. Si deixeu de mirar-los individualment i intenteu veure’ls en conjunt, també descobrireu que sempre n’hi ha un que s’amaga, que us pica l’ullet, que us recorda que el joc no s’ha acabat. Els arbres, les pedres i l’aigua han entès el joc i hi participen activament encara que a vegades es distreuen. Dietman va revelar la seva intenció: “He volgut que l’espectador, si és atent i pacient, descobreixi tot passant un detallet, després un altre, i encara un altre… Quant a aquells que passin massa de pressa, això és el seu problema.”

Localització DD: 42.5039 N,1.5522 E

Altitud 1.243 metres

Carretera de la Comella i de la Plana (CS-101) - Escaldes-Engordany

Fisicromia per a Andorra

‘Fisicromia per a Andorra’, de Carlos Cruz-Díez (Caracas, 1923)

La modulació de làmines verticals (grogues i negres), inversament situades i dissenyades de manera estratègica, amaguen una gamma de quatre franges verticals fines i sàvies de color (blau, verd, blanc i vermell) que fan errar la retina de l’espectador a mesura que va variant de posició. Aquesta obra juga contínuament amb el contrast i exigeix un espectador disposat a participar i a explorar davant d’aquesta obra de moviment simulat. “És una escultura que, en provocar un altre comportament del color, estableix una dialèctica diferent entre l’espectador i l’obra”, va declarar l’autor.

Localització DD: 42.4363 N,1.4735 E

Altitud 856 metres

Carretera General 1 (CG-1) - Sant Julià de Lòria

Tempesta en una tassa de te

‘Tempesta en una tassa de te’, de Dennis Oppenheim (Washington, 1928-Nova York, 2011)

No és només l’escultura que representa una tassa i un platet, sinó aquesta i totes les qüestions que fan que ens posem en la proximitat de l’escultura, i que es creï una sèrie de preguntes i respostes que ens portarà a conèixer la seva obra. “A aquesta escala grandiosa, Tempestat en una tassa de te inverteix la lògica de la dita original: un gran problema en un context petit es transforma en un problema petit en un context gran”, va comentar l’autor.

Localització DD: 42.5521 N,1.4542 E

Altitud 2.105 metres

Carretera General 4 (CG-4) - Coll de la Botella - La Massana

Homenatge a Andorra

‘Homenatge a Andorra’, de Toshimitsu Imaï (Kioto, 1928-2002)

Imaï ens obsequià amb un jardí, (...) col·locà una sèrie de cantals de granet endurits pel pas del temps i ennegrits per la història, (...) les diferents clapes daurades són les úniques intervencions pictòriques. (...) Segons Imaï, col·locar una pedra al costat de l'altra representa el pas del món material a l'espiritual: “Col·locar una pedra al costat d’una altra en una comunió significativa mai ha estat per a mi una inclinació a la impersonalitat, sinó el pas irreductible del material a espiritual.”

Localització DD: 42.5567 N,1.5345 E

Altitud 1.311 metres

Camí del Portal del Riu - Ordino

Robot en suspensió

‘Robot en suspensió’, de Paul Van Hoeydonck (Anvers, 1925)

Aquest robot, fet de bronze, és una simbiosi de l’home i la màquina. Són reduccions del cos humà molts cops rígides, simètriques, pesants i d’un immobilisme total, sense articulacions ni en els braços ni en les cames. Van Hoeydonck va explicar que “els objectes utilitzats prefiguren el futur, tot i ser ja uns objectes arqueològics”.

Localització DD: 42.5060 N,1.5232 E

Altitud 1.010 metres

Carrer Prada Casadet, edifici Prada Casadet - Andorra la Vella

Estructures autogeneradores

‘Estructures autogeneradores’, de Jorge Dubon (Chiapas, 1934-París, 2004)

Amb una mínima intervenció, l’artista intenta aconseguir que les tres estructures es desenvolupin orgànicament, que sorgeixin de si mateixes i que esdevinguin un símbol de la voluntat de l’ésser humà enfront de la immensitat de les muntanyes. Dubon en va dir: “L’escultura és la concreció d’una manera de pensar, d’una actitud de cara a la vida.”

Localització DD : 42.5691 N,1.5877 E

Altitud 1.945 metres

Carretera de Montaup (CS-240) - Coll d’Ordino - Canillo

Arcalís 91

‘Arcalís 91’, de Mauro Staccioli (Volterra, 1937-Milà,  2018)

Staccioli representa l’oposició entre la llei natural (no la llei de la natura) i la llei de l’ésser humà, gairebé sempre artificial, entre unes formes mínimes i la complicació de la naturalesa, entre un món fred i objectiu i la subjectivitat que fonamenta la nostra manera de ser. D’aquestes oposicions neix la vida. D’aquestes oposicions neix l’art. “El paisatge es torna matèria com la matèria es torna paisatge”, va clamar Staccioli.

Localització DD: 42.6325 N,1.4958 E

Altitud 2.155 metres

Carretera d’Arcalís (CS-380) - Ordino

Lloc pagà

‘Lloc pagà’, de Michael Warren (Comtat de Wexford, 1950)

L’escultor ha volgut que, per un moment, ens demanem què hi fem en aquest lloc, que ens fem preguntes (que sovint restaran sense resposta) tot admirant el que ens envolta, la creació de la natura, la creació de l’home. Warren va expressar: “Aquesta composició nua es combina per equivocar una arquitectura de motivació desconeguda/oblidada. Un lloc pagà.”

Localització DD: 42.5339 N,1.6060 E

Altitud 1.808 metres

Carretera dels Cortals d’Encamp (CS-220) - Encamp

Itinerari lliure.

L’accés a la majoria d’escultures és fàcil, però cal arribar-hi en vehicle privat.

Què diuen de nosaltres