Reinterpretació personal i amb certa decantació formal cap a l’estil cubista que mostra dos caricatures dels sants en una posició corporal forçada al cub (tòtem), aprofitant al màxim l’espai del qual es disposa; s’adapten a la forma del tòtem, de manera que el subjecte cobra un gran protagonisme.
La idea és reprendre els colors provinents dels pigments naturals i una subtil textura de desgast, una observació personal que s’entén com a contemporània per la manera com se’ns és mostrada aquesta pintura primitiva, el romànic. Tanmateix, la tècnica original al tremp es trasllada a la barreja de pigments amb làtex com a aglutinant i, fins i tot, la possibilitat de pintura plàstica amb negre o per jugar amb altres textures.
L’esbós previ s’ha dibuixat directament a la paret amb llapis o guix seguint la referència de la previsualització de la proposta i s’ha ajustat a la peculiaritat dels tòtems atorgats, fins i tot, incorporant la paperera i un relleu negatiu circular a la composició.
La intenció és caricaturitzar els dos sants que fan d’emblema històric per recrear una atmosfera despreocupada i divertida sense ser burlesca. S’aprofita l’estètica del romànic i s’adapta a un tractament formal molt més contemporani i modernitzat però fent al·lusió a la seva essència.