Des del respecte de les figures dels sants representats, la virtut i l’autèntic pes iconogràfic de les quals es troben dins del museu, i ja que es tracta d’una obra exterior, s’ha pretès jugar des del simbolisme d’una estampa religiosa fins a la quotidianitat d’una sala d’estar.
S’ha triat l’alfil dels escacs, amb estètica medieval, per a la representació de la figura dels sants, tenint els escacs com un dels costums o joc supervivents, fora de la iconografia catòlica, de l’edat mitjana.
Tenint en compte que els dos sants van ser papes de la que en aquell moment era una naixent Església Catòlica, els atributs estètics d’aquesta peça d’escacs medieval són adequats.
Els elements diferencials i propis de cada personatge es troben representats pel colom de la pau per a sant Gregori, papa que en temps convulsos per a l’Església de Roma va intercedir per assegurar l’ordre –en la mesura del que era possible– dels regnes on Roma pogués exercir la seva influència, i la pica baptismal per a sant Silvestre, perquè segons la llegenda va ser qui va batejar l’emperador romà Constantí.
La intenció d’aquesta obra no és representar la vida dels sants, sinó atorgar-los un simbolisme i un to acadèmic utilitzant el bodegó per crear una sensació propera a la quotidianitat i, per altra banda, una gràfica potent d’estampa religiosa que sí que s’apropa més a la virtut didàctica de l’art romànic.
Tot això amb una paleta primària CMYK que ajuda a aconseguir uns colors llampants d’estètica més pop i de joc que criden l’atenció en ser en un espai exterior.